El Consell de Garanties avala el requeriment d'incompetència del Govern al Reial decret que regula l'avaluació final a l'ESO i batxillerat

Torna
Dilluns, 10 d'octubre de 2016

 

  • El Consell conclou en el seu dictamen publicat avui que el Reial decret vulnera la competència de la Generalitat en matèria educativa i en matèria de llengua pròpia
  • Aquest dictamen permetrà al Govern plantejar un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional
  • Meritxell Ruiz: “qui ha d'avaluar l'alumne i decidir si obté o no un títol és el professorat, no un examen d'un dia. No té cap sentit pedagògic condicionar l'obtenció d'un títol a un examen extern i condicionar les possibilitats de continuació educativa”

 

 

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (CGEC) ha publicat avui un dictamen sobre el Reial decret que regula les avaluacions finals d'educació secundària obligatòria i de batxillerat que avala el requeriment d'incompetència que va presentar el Govern a finals d’agost davant del Govern de l'Estat contra aquesta norma estatal. El CGEC, tal com ja va exposar el Govern, considera que el decret vulnera la competència de la Generalitat en matèria educativa i la competència en matèria de llengua pròpia. Aquest dictamen permetrà al Govern plantejar un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional en relació a aquesta norma.
 
El Departament d’Ensenyament des de l'aprovació de la LOMCE és contrari a les “revàlides” perquè condicionen les possibilitats acadèmiques futures de l'alumnat i no tenen en compte les necessitats i evolució de cada alumne. La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha recordat que “qui ha d'avaluar l'alumne i decidir si obté o no un títol és el professorat, no un examen d'un dia. No té cap sentit pedagògic condicionar l'obtenció d'un títol a un examen extern i condicionar les possibilitats de continuació educativa”. 
 
Així doncs, el Consell de Garanties conclou en el seu dictamen que el Reial decret vulnera la competència en matèria educativa prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya  (EAC) en relació als articles que tracten sobre les característiques, el disseny i el contingut de les proves, sobre les unitats d’avaluació i tipus de qüestions, sobre la seva organització, i sobre els objectius i grau d’adquisició de les competències en relació a les matèries corresponents per a ambdues avaluacions. També que vulnera la mateixa competència perquè el decret preveu que sigui el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports (MECD), a través de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa, qui elabori els qüestionaris de les proves.
 
En aquest sentit, el Govern ja va denunciar que el Reial decret vulnera aquesta competència perquè regula la prova de forma massa detallada i que l’Estat s’hauria de limitar a  regular-ne les bases i no el seu desenvolupament. El Govern considera que s’excedeix en la regulació bàsica estatal i es buida de contingut la competència de la Generalitat per regular les proves, i assumeix fins i tot funcions executives en el disseny i determinació del contingut cada any de les proves. I que s’estableix un grau de detall incompatible amb el caràcter de norma bàsica: atribueix les competències al MECD i converteix l’Administració educativa de la Generalitat en mera executora de les proves.
 
En relació al dret d’opció lingüística per part dels pares per escollir la llengua en què els fills han de realitzar la prova –en llengua castellana o en llengua catalana-  que proposa el Reial decret, el CGEC dictamina que vulnera el règim lingüístic establert a l’EAC -que estableix que el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu- i la competència de la Generalitat en matèria de llengua pròpia.
 
La  Generalitat ja va denunciar aquest dret d’opció lingüística quan va interposar el requeriment d'incompetència, atès que considera que la norma estatal no es limita a concretar els criteris d’avaluació i les característiques generals de la prova sinó que realitza també una regulació expressa de la llengua en què podrà realitzar-se. Tanmateix, el Govern estima que no es pot establir aquest dret d’opció atès que en els termes exposats pel Tribunal Constitucional a la Sentència 31/2010, el dret a l’educació, en l’aspecte lingüístic, no garanteix el dret de lliure opció dels pares a rebre l’ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials.
 
 
10 d’octubre de 2016