Menú d'eines

Cercador

14 de desembre de 2018


 

 

  •  

Informació i eines per a la gestió dels centres

Preguntes més freqüents

Recull de preguntes més freqüents relacionades amb l'Ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria. Les preguntes s'han redactat a partir de les consultes rebudes i s’anirà actualitzant periòdicament.

Les avaluacions parcials

Com ha de ser l’informe d’avaluació parcial?

 L’Ordre determina el model prescriptiu d’informe per a les avaluacions finals, però pel que fa a les avaluacions parcials, diu:

Article 8.3 
Després de cada sessió d'avaluació, almenys un cop per trimestre, el tutor o tutora ha d'informar per escrit, mitjançant l'informe d'avaluació, els alumnes i els seus pares o tutors legals del desenvolupament del seu procés d'aprenentatge en els àmbits associats a les matèries i en els transversals, i de les habilitats de relació i socialització.

Article 13.2 
Cada centre ha d'elaborar un model propi d'informe que ha de reflectir els resultats obtinguts en l'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumne; els aspectes personals, relacionals i evolutius que es consideri oportú esmentar; i les mesures complementàries o de reforç adoptades o previstes. Sempre que sigui necessari, aquests documents han d'incloure valoracions qualitatives individualitzades per orientar la família i ajudar l'alumne a millorar els aprenentatges i els aspectes relacionals i de socialització.

Les avaluacions finals

Coincideixen amb les avaluacions del 3r trimestre?

L’Ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, estableix que com a mínim hi haurà una avaluació parcial cada trimestre. L’última avaluació parcial coincidirà normalment en el temps amb l’avaluació final. Encara que aquestes avaluacions coincideixin, caldrà fer una acta per a l’avaluació parcial i una per a l’avaluació final.

Com s’assoleixen els nivells competencials no assolits d’una matèria? És decisió del centre?

L'equip docent ha d'actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d'avaluació i en l'adopció de les decisions que en resultin.

L'assoliment de les competències del curs de les matèries amb continuïtat dins l'etapa i dels àmbits transversals comporta l'assoliment dels nivells competencials no assolits en cursos anteriors. Això no és una decisió del centre, sinó que ve marcat per l’article 14.6 de l’Ordre:

En el marc de l'avaluació contínua, l'assoliment de les competències del curs de les matèries amb continuïtat dins l'etapa i dels àmbits transversals comporta l'assoliment dels nivells competencials no assolits en cursos anteriors.

Pel que fa a les altres matèries, cada centre ha d'organitzar activitats adreçades a millorar els nivells competencials no assolits. L'avaluació d'aquestes activitats ha de quedar reflectida en les actes del curs següent, que recullen també les matèries de cursos anteriors que no es fan aquell any. 

Quan es fa l’avaluació extraordinària?

L’avaluació final ordinària es farà en acabar el període lectiu i en el cas de l'avaluació extraordinària, quan determini el calendari escolar del curs corresponent. Aquest curs l'avaluació final extraordinària està prevista a finals del mes de juny.

 

Existeix un model de consell orientador?

 El Servei d’Orientació i Serveis Educatius és la unitat responsable d’aquest model. A la XTEC > Consell orientador podeu consultar unes pautes per a l'elaboració del consell orientador i una proposta de model, que s’actualitzarà més endavant.

Qualificacions

Qui qualifica? L’equip docent pot modificar les qualificacions?

 L’Ordre determina que l’avaluació és col·legiada, en els termes que estableixen els articles 6.2, 6.3 i 14.4.

Cada professor ha d'aportar informació sobre el procés d'aprenentatge dels alumnes, sobre el progrés en el grau d'assoliment de les competències de l'àmbit al qual pertanyen la matèria o matèries que imparteix i les dels àmbits transversals, i sobre l'aplicació de les mesures i suports per a l'atenció a tot l'alumnat.

D’acord amb aquesta informació, l’equip docent qualifica. Ha d'actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d'avaluació i en l'adopció de les decisions que en resultin. En la valoració del grau d'assoliment dels nivells competencials dels alumnes en el pas de curs, així com en la superació de l'etapa, l'equip docent ha d'adoptar les decisions per consens i, en cas que no s'hi arribi, per majoria simple. Cada professor de l'equip docent pot emetre un vot únic, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del tutor o tutora serà diriment en cas d'empat.

 

Per què es qualifica qualitativament?

 El canvi de qualificacions numèriques a qualitatives s’explica perquè hem passat d’avaluar continguts a avaluar competències. En l’Ordre d’avaluació es determinen tres nivells d’assoliment i un de no assoliment, en la línia del Decret 187/2015, de 25 d’agost. Cal recordar que el currículum de les matèries de l’ESO (annexos del 3 a l’11 del Decret) estan encapçalats per les competències de l’àmbit corresponent i que estan graduades en tres nivells d’assoliment.

Quan s’avaluen continguts concrets i descontextualitzats és possible obtenir una qualificació numèrica. En canvi, quan s’avaluen competències s’està valorant la qualitat amb què els alumnes apliquen els coneixements per resoldre situacions. La complexitat d’aquesta avaluació i el seu caràcter processual fa que sigui necessari tenir definits un criteris per a cada qualificació per determinar fins a quin grau s’ha assolit cada competència concreta.

La qualificació qualitativa ha d’anar acompanyada de comentaris?

El professor de cada matèria o àmbit ha de proposar una qualificació de final de curs per a cada alumne, que ha d'anar acompanyada de comentaris que han de fer referència als criteris d'avaluació i a les competències o dimensions. Per tant, comentaris de l’estil “ha de treballar més” o “no ha complert els objectius“ no s’ajusten a l’Ordre, perquè no estan relacionats amb els criteris, les competències o les dimensions, ni inclouen indicacions concretes sobre com pot millorar l’alumne.
 

Com han de ser els comentaris que acompanyen les qualificacions qualitatives?

D’acord amb l’article 8.4 de l’Ordre, la informació sobre el grau d'assoliment de les competències s'ha de completar amb comentaris relatius als criteris d'avaluació i a les competències o dimensions, i que també ha incloure indicacions per millorar si cal.

Un comentari com “no treballa a classe” no aporta informació sobre com pot millorar l’alumne. En canvi, els exemples següents estan relacionats amb les dimensions o les competències o els criteris d’avaluació i orienten, de forma concreta, sobre què ha de fer l’alumne per millorar:

Llengua Catalana i Literatura 
Dimensions comprensió lectora i expressió escrita.
Cal que treballis de manera constant i que presentis les tasques amb puntualitat. Els teus escrits presenten moltes incorreccions (ortogràfiques, manca de puntuació, etc.). T’ajudarà a millorar fer els exercicis proposats per al proper trimestre per reforçar la memòria visual i també llegir més del que fas habitualment.

Matemàtiques 
Dimensions resolució de problemes i raonament i prova
Davant les dificultats per analitzar i resoldre problemes, cal que utilitzis els problemes validats a classe com a model i referència. Davant d’un nou problema busca similituds i diferències amb els models per inspirar-te i establir un nou pla que puguis desenvolupar fins al final. Si et cal, demana ajuda al professor o professora o als companys. També et serà útil que mantinguis les feines al dia i ordenades.

Llengua Estrangera
Produeixes textos escrits i orals que tenen un grau considerable de raonament, amb bona coherència entre els elements i pocs errors ortogràfics que faciliten la comunicació.

Promoció de primer a tercer

Es pot passar de curs amb més de tres matèries?

 Pel que fa a la repetició, l’article 15.4 de l’Ordre, diu:

La repetició de curs s'ha de considerar una mesura excepcional i en cas de romandre un any més al mateix curs, també es requereixen unes indicacions personalitzades, orientades a superar les dificultats detectades en el curs anterior i que en algun cas poden comportar un PI, així com la comunicació a les famílies d'acord amb el que s'estableix a l'article 8 d'aquesta Ordre.

Es considera que, en la gran majoria de casos, la repetició de curs no serveix per millorar el rendiment de l’alumne amb dificultats. És preferible facilitar el pas de curs, amb els suports i adaptacions que calgui, i reservar la repetició de curs per als casos en què sigui clar que pot tenir un efecte positiu. Per això, l’article 15.3 de l’Ordre autoritza l’equip docent a decidir sobre el pas de curs d’un alumne amb nivells competencials no assolits, és a dir amb matèries amb avaluació negativa, quan consideri que l'alumne té bones expectatives de millora i que el pas de curs és positiu per a la seva evolució acadèmica i personal, amb les mesures i suports que convingui. En aquest sentit, l’article 6.5 de l’Ordre diu:

L'equip docent ha d'establir mesures de reforç i suport en la programació del curs següent per als alumnes que passin de curs sense haver assolit alguns nivells competencials establerts i recollits en els criteris d'avaluació. En el marc de l'avaluació contínua, cal incloure activitats que afavoreixin l'assoliment d'aquestes competències en les programacions de les matèries que tenen continuïtat al llarg de l'etapa.

Els centres han de concretar els criteris de pas de curs prèviament, d’acord amb les articles 3.5 i 3.6 de l’Ordre, perquè els criteris d’avaluació han de ser explícits i públics des de l’inici de curs.

L’avaluació és col·legiada: el professor o professora de la matèria proposa una qualificació que l’equip docent corrobora o modifica.

L’autonomia de centres permet que cada centre estableixi els seus criteris de pas de curs d’acord amb la normativa. Això no treu que hi pugui haver una coordinació entre centres de la mateixa població o zona per homogeneïtzar criteris, si es considera oportú.  

Acreditació de l’etapa

Quines són les condicions per obtenir el títol?

L’article 16 de l’Ordre regula l’acreditació de l’etapa. Es considera que un alumne ha superat l'etapa quan ha assolit les competències dels àmbits associats a les matèries i les dels àmbits transversals. Els àmbits transversals computen per calcular la mitjana, però no per atorgar o no l’acreditació de l’etapa. Per acreditar l’etapa només es tenen en compte les matèries.

L'equip docent, considerant la maduresa de l'alumne i les seves possibilitats de progrés, pot decidir que un alumne obtingui el títol encara que tingui avaluació negativa en una matèria o dues que no siguin simultàniament Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques, i l'Aranès a l'Aran.

En aquest sentit, es considera matèria amb avaluació negativa aquella en què no s'han assolit els nivells competencials establerts.

L’Ordre permet més flexibilitat a l’hora de regular la promoció de primer a tercer que a l’hora d’acreditar l’etapa.

Àmbits transversals

L’avaluació d’aquests àmbits és responsabilitat del tutor o tutora?

A les actes de cada curs hi ha una única qualificació per a cada àmbit transversal (àmbit digital i àmbit personal i social). Aquesta qualificació l’ha d’atorgar l’equip docent.

S’han d’avaluar de forma col·legiada per part de tots i cadascun dels membres de l’equip docent, i es generarà una qualificació consensuada. La qualificació dels àmbits transversals no és funció exclusivament del tutor o tutora.

Com es recull la informació per qualificar aquests àmbits?

Les programacions anuals de matèries o àmbits, les unitats didàctiques i/o els projectes han d’incorporar les competències dels àmbits transversals que es prioritzaran al llarg del curs, d’acord amb una perspectiva global que garanteixi que al llarg de l’etapa es treballaran i s’avaluaran totes les competències dels àmbits transversals.

Per tal de fer operativa l’avaluació col·legiada a l’hora de qualificar aquests dos àmbits, es recomana que els equips docents, a través del lideratge de la coordinació pedagògica, seleccionin i prioritzin algunes competències d’aquests àmbits transversals, les més rellevants per a aquell curs, per exemple dues digitals i una personal i social, i es nomeni un grup de docents responsables (per trimestre o per curs) que hauran de coordinar l’avaluació i la qualificació d’aquestes competències, d’acord amb les informacions de tot l’equip docent, per consensuar una nota global.

Des de tots els àmbits es treballen les competències transversals i se’n fa una avaluació formativa, però no necessàriament es qualifiquen en el mateix moment al llarg del curs. Els currículums de cada àmbit associat a les matèries contenen competències i continguts directament vinculats als àmbits digital i personal i social, per la qual cosa el que cal és consensuar i prioritzar col·legiadament en quins moments i des de quins àmbits es porta a terme l’avaluació qualificadora.

Alumnat amb pla de suport individualitzat (PI)

Com es regulen els PI?

 L’article 9 de l’Ordre es refereix als plans de suport individualitzat (PI). La regulació concreta sobre els PI es fa al Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. La nova denominació de les mesures està explicada en aquest Decret.

Al portal XTEC > Pla de suport individualitzat hi trobareu més informació.

En quin curs i grup s’escolaritzen els alumnes amb PI? Com es regulen les necessitats educatives específiques?

L’article 15.5 de l’Ordre diu que si l'equip docent decideix que algun alumne amb necessitats educatives específiques segueixi un pla de suport individualitzat, s'ha d'escolaritzar en el curs i grup que, atenent a la proposta educativa que se li formuli, s'hagi determinat en el pla corresponent. Quan ens referim a alumnes amb necessitats educatives específiques, estem parlant tant dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), per als quals és prescriptiva l’elaboració d’un PI, com d’aquells alumnes sense NESE però per als quals l’equip docent i la comissió d’atenció a la diversitat (CAD) consideren convenient l’elaboració d’un PI per a la millora del seu aprenentatge.

 

Es pot no avaluar alguna matèria en el cas de tenir un PI?

 L’article 9 de l’Ordre diu sobre el PI:

9.2. Aquest pla ha de determinar els criteris d'avaluació i de pas de curs, d'acord amb els objectius d'aprenentatge i les competències que s'hi hagin acordat. Excepcionalment, el pla pot comportar que temporalment algunes de les matèries no s'avaluïn.

L’Ordre és restrictiva a l’hora de no qualificar alguna matèria, es tracta d’una mesura excepcional i personalitzada. No es pot fer servir aquesta mesura de forma abusiva. Per tant, si es decideix que un alumne no serà avaluat d'una matèria, la decisió l'ha d'afectar exclusivament a ell i no a un grup, i aquesta decisió s'ha de revisar periòdicament, per exemple a l'avaluació següent o a final de curs.

En el cas de l'ESO, és la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) qui valora la proposta que un alumne no sigui avaluat d’alguna matèria temporalment.

La normativa no determina el nombre màxim ni mínim d’àmbits o de matèries afectats per la proposta educativa del PI, ja que s’ha d’entendre el PI com el document que recull les valoracions i la presa de decisions dels equips docents sobre la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars de determinats alumnes segons les seves necessitats educatives.

En quines condicions obtenen el graduat en ESO els alumnes amb PI?

L’obtenció del graduat, la possibilitat i les condicions en què un alumne amb PI pugui obtenir el graduat s’han d’explicitar en el seu PI, del qual han de ser coneixedors l’alumne i la família. Per tant, l’equip docent pot decidir que un alumne amb alguns nivells competencials no assolits obtingui el títol de l’ESO, però sempre s’haurà de vetllar per la seva continuïtat formativa. És a dir, cal valorar què és més convenient per a aquell alumne, obtenir el títol o no, per garantir que pugui continuar el seu itinerari formatiu.

En les actes de les avaluacions finals cal indicar amb un asterisc (PI*) que l'alumne ha estat avaluat amb criteris d'avaluació corresponents a cursos anteriors o posteriors, d'acord amb els criteris especificats al seu PI.

Quina diferència hi ha entre PI i PI*?

 L’objectiu principal de l’elaboració d’un PI és donar resposta a la situació singular d’un alumne. Per aquest motiu, cal estudiar i avaluar les seves necessitats educatives i concretar el seu nivell d’aprenentatge. Això ens ajudarà a determinar els criteris d’avaluació, el pas de curs i l’acreditació de l’ESO, aspectes que han de quedar clarament reflectits en el seu pla i dels quals han de ser coneixedors tant l’alumne com la família.

En els annexos de l’Ordre, els models d’actes recullen la diferència entre PI i PI*. En el mateix sentit, l’aplicació Esfera permet identificar amb un PI* aquells alumnes que han estat avaluats amb criteris d’avaluació corresponents a cursos anteriors o posteriors, tal com queda establert en el seu pla de suport individualitzat.

Documentació de l'avaluació

Com es custodia la documentació?

L’Ordre d’avaluació respon a aquesta qüestió en el seu article 25:

Article 25
Custòdia de la documentació

1. Els documents oficials de l'avaluació esmentats a l'article 17 han de romandre al centre a disposició de la Inspecció per a possibles comprovacions. La persona que exerceixi les funcions de secretari és la responsable de la seva custòdia, tant en format imprès com en suport electrònic, així com de les certificacions que sol·licitin. En el cas que se suprimeixi algun centre, els serveis territorials d'Ensenyament o el Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) han d'adoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los.

2. Els fulls de seguiment intern s'han de conservar al centre fins que l'alumne hi finalitzi l'escolarització. Els tutors els han de guardar i posar-los a disposició dels altres professors de l'alumne. Una vegada finalitzat el curs, el centre ha de vetllar pel traspàs d'aquests informes als tutors del curs següent.

3. Igualment, cal mantenir al centre, fins a la data del curs següent que el Departament d'Ensenyament determini, el material que hagi pogut contribuir a atorgar les qualificacions en les avaluacions finals i els documents de registre de l'avaluació contínua. L'alumne ha de conservar fins a final de curs el material que se li lliuri i que hagi contribuït a la seva avaluació contínua (proves escrites, treballs, quaderns de pràctiques, etc.).

En el document Concreció i desenvolupament del currículum competencial i l'orientació educativa a l'ESO es concreta:

Els exercicis escrits que no s'hagin retornat als alumnes i les proves extraordinàries, si escau, s'han de conservar fins al 28 de setembre de 2019. Transcorregut aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitació d'expedients de reclamació de qualificacions, podran ser destruïts o retornats als alumnes si així ho havien demanat prèviament

 Data d'actualització: 27 de novembre de 2018

Menú d'ajuda

© Copyright Departament d'Ensenyament. Tots els drets reservats