Full de Disposicions i Actes Administratius

Núm. 1092, any XXIV, abril 2006

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

RESOLUCIÓ de 19 d’abril de 2006, de la Secretaria General del Departament d’Educació per la qual es donen instruccions a les direccions dels centres relatives a diversos aspectes de la gestió econòmica dels centres públics del Departament d’Educació.

La diversitat d’estratègies que segueixen els centres a l’hora de desenvolupar la seva gestió econòmica en el marc establert per la Llei 4/1988, de 28 de març, reguladora de l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat de Catalunya, i pel Decret 235/1989, de 12 de setembre, que en fa el desplegament reglamentari, completat per l’Ordre de 16 de gener de 1990, aconsella dictar unes instruccions per assegurar una unitat de criteri suficient en la interpretació dels preceptes reglamentaris i, en el seu cas, per garantir un tractament adequat de les situacions no totalment explicitades en les disposicions que s’acaben d’esmentar.

Així mateix, la no coincidència temporal entre l’inici del curs escolar i l’inici de cada exercici econòmic obliga a recordar als centres que han de fer un ús adient de la tècnica de la modificació pressupostària amb la finalitat d’aconseguir que el pressupost del centre sigui, alhora, eina de previsió de la gestió econòmica, guia i control del seu desenvolupament i element rellevant en la valoració que se n’ha de fer cada any en aprovar-ne la liquidació final.

Quant a la comptabilitat, fonamental en la gestió econòmica perquè és l’eina que permet que la direcció disposi d’una imatge fidel de les finances del centre (estat d’ingressos compromesos i d’ingressos ja materialitzats, de despeses compromeses i de despeses ja pagades, de capacitat per assumir noves necessitats de despesa, etc.) els centres han d’observar els principis en què s’inspira la normativa general, i aplicar-los en el context escolar. A aquests efectes, les instruccions que segueixen, donades en el marc que proporcionen les previsions del Pla general de comptabilitat de la Generalitat, la Llei de finances de la Generalitat; les lleis de pressupostos anuals, i l’Ordre ECF/300/2002, de 18 d’abril, de comptabilitat de la Generalitat, assenyalen als centres alguns dels aspectes essencials que han de tenir presents en la seva comptabilitat. La disponibilitat dels aplicatius informàtics (el mòdul de gestió econòmica del Sistema d’Administració i Gestió Acadèmica -programari SAGA- per exemple) facilita als centres el compliment suficient de requisits comptables, però cal que les direccions entenguin el sentit dels principis en què es basa la comptabilitat amb independència dels formularis, llibres i documents que eventualment proporcioni el programari informàtic.

Finalment, les línies de desenvolupament progressiu dels marges d’autonomia de què es van dotant els centres en els diversos àmbits de la seva gestió aconsella fomentar i garantir que usen correctament, i en benefici de l’optimització de la seva gestió general, aquells marges d’autonomia en la gestió econòmica de què, en virtut de llei, ja estan dotats.

En conseqüència, i referides als centres públics del Departament d’Educació,


Resolc:

Dictar les instruccions següents, que els centres públics del Departament d’Educació, als quals s’aplica la Llei 4/1988, de 28 de març, reguladora de l’autonomia de gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris de la Generalitat, hauran d’observar en gestionar la seva activitat econòmica.


1. Aprovació del pressupost, de les seves eventuals modificacions i de la seva liquidació

1.1 D’acord amb l’article 3 del Decret 235/1989, de 12 de setembre, “el pressupost del centre (…) serà aprovat pel consell escolar [a proposta de la direcció del centre] abans del dia 30 de gener de l’any corresponent”. Així mateix “durant l’exercici pressupostari, la direcció del centre proposarà al consell escolar aquelles modificacions del pressupost que estimi oportunes [per tal que aquest les aprovi com a modificacions del pressupost]”. Finalment, “dins del primer quadrimestre de l’any següent, el consell escolar [a proposta de la direcció del centre] aprovarà la liquidació del pressupost de l’any anterior”.

1.2 Tots els acords del consell escolar sobre qüestions pressupostàries s’han de recollir en l’acta corresponent de manera que, a més del fet d’haver-se adoptat l’acord corresponent, en quedi explícitament reflectit el contingut econòmic. A aquests efectes, s’afegiran a l’acta tots els annexos que convingui sobre el pressupost, les seves successives modificacions o la liquidació final, degudament signats per les persones titulars de la secretaria i la direcció del centre.

1.3 Les certificacions relatives a la liquidació del pressupost anual a què fa referència l’article 5 del Decret 235/1989, de 12 de setembre, només es podran estendre quan l’acta que reflecteix els corresponents acords del consell escolar estigui redactada i completada en la forma indicada en el paràgraf anterior.

1.4 A tots els efectes, en cada moment es considerarà “pressupost vigent” en el centre el que resulta d’incorporar al pressupost inicialment aprovat i documentat, les modificacions posteriors degudament aprovades i documentades en la forma que s’indica en el punt 1.2 d’aquestes instruccions.


2. Exercici de la competència de la direcció del centre relativa a l’autorització de despeses i ordenació dels pagaments

2.1 D’acord amb l’article 16.2.h) del reglament orgànic dels CEIP, aprovat pel Decret 198/1996, de 12 de juny, i l’article 15.2.h) del reglament orgànic dels IES, aprovat pel Decret 199/1996, de 12 de juny, “correspon al director (…) autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost del centre”. Més en general, d’acord amb l’article 3.3 de la Llei 4/1988 i l’article 4 del Decret 235/1989, en qualsevol centre públic del Departament d’Educació, “el director del centre (…) ha d’autoritzar les despeses i ordenar els pagaments (…)”. Aquestes disposicions, amb redactats equivalents, són també incorporades, i s’han anat mantenint, sense canvis, en totes les lleis orgàniques sobre educació successivament vigents.

2.2 La referència que les disposicions esmentades en el punt anterior fan al “pressupost del centre” s’entenen referides al “pressupost del centre vigent en cada moment”, en els termes indicats en el punt 1.4 d’aquestes instruccions.

2.3 De l’exercici de la competència de la direcció d’autoritzar les despeses i ordenar els pagaments en quedarà constància damunt en el document o factura de cada despesa, amb una diligència que farà abans del seu pagament en què hi consti, com a mínim, la data en què s’autoritza la despesa i, si és diferent, la data en què s’ordena el pagament, la indicació “s’autoritza la despesa” i/o “s’ordena el pagament”, segons escaigui, i la signatura autògrafa del director o de la directora.

2.4 Així mateix, es recomana que en els documents que acreditin ingressos del centre, i amb una diligència similar a la indicada en el punt anterior, s’hi faci constar l’”assabentat” de la direcció.

2.5 El punt 2.3 d’aquesta instrucció s’ha d’entendre com una instrucció de mínims, que no impedeix que si un centre, per alguna raó, ho considera pertinent, pugui ampliar la informació documental relativa a cada despesa de la forma que més li convingui. En particular, seria molt convenient que en cada document de despesa (factura, tiquet, etc.) es completés la diligència d’autorització de despesa i d’ordre de pagament amb la constància de quina és la partida pressupostària (del pressupost del centre) a què aquella factura resulta imputada. Es recomana fer el mateix en els documents acreditatius dels ingressos a què fa referència el punt 2.4.


3. Pagaments a proveïdors

3.1 D’acord amb els criteris generals aplicables a l’Administració, els pagaments a proveïdors es faran normalment bé per xec bancari nominatiu a favor de la persona física, empresa o entitat que correspongui, o bé per transferència bancària (feta telemàticament o amb presència a l’oficina bancària) al mateix destinatari, que és qui ha emès la factura corresponent, en el seu moment, respecte de la qual la direcció del centre haurà autoritzat la despesa i ordenat el pagament.

3.2 Excepcionalment, i per a quantitats petites, es podran fer pagaments en efectiu.

3.3 Es procurarà limitar els pagaments per domiciliació bancària, també possibles, als pagaments dels rebuts de caràcter periòdic dels diversos serveis contractats pel centre (manteniments de quota periòdica, i telèfon, energies i aigua quan escaigui, dels quals pressuposa l’autorització de despesa). En cas que es mantinguin altres pagaments per via de domiciliació bancària, es garantirà en tot cas que la direcció del centre ha autoritzat la despesa i n’ha ordenat el pagament.

3.4 Llevat de les indicades en els tres punts anteriors, no hi ha altres modalitats de pagament a proveïdors dels centres públics que, en aquest moment, estiguin admeses per la normativa vigent. En particular, en cap cas es faran pagaments a proveïdors amb xec bancari estès a favor de “qui el porti”, perquè aquest document només identifica el pagador (el centre) però no hi ha garantia de quin serà el compte bancari en què el xec quedarà finalment abonat o de quina persona l’haurà cobrat, en el seu cas.

3.5 De tots els pagaments a proveïdors, el centre n’obtindrà el rebut corresponent (diligenciat i signat pel proveïdor en la mateixa factura o en un document de rebut independent en què constin les dades del proveïdor i el seu NIF, o bé en forma de tiquet de compra amb identificació del proveïdor amb el seu NIF). A més a més, sempre caldrà que quedi constància escrita de la data en què s’ha fet el pagament, i així es farà constar en diligència en la factura, o bé en el rebut o en el tiquet que acredita el pagament.

3.6 Quan el centre efectua un pagament subjecte a retenció a compte de l’IRPF de la persona física perceptora, en el rebut a què fa referència el punt anterior s’hi especificarà tant la quantitat que aquella percep directament com l’import de la retenció que legalment ha d’efectuar el centre. Posteriorment, en temps i forma, el centre liquidarà la retenció a l’Agència Tributària.


4. Comptes bancaris del centre

4.1 El compte bancari del centre a què fa referència l’art. 3.4 del Decret 235/1989, de 12 de setembre, estarà contractat per la direcció, a nom i NIF del centre. Entre les condicions particulars del contracte hi constarà que la disposició de fons del compte requerirà la signatura conjunta de dues persones autoritzades (les titulars de la direcció i de la secretaria o les qui n’exerceixin les funcions), d’entre les tres o més de l’equip directiu que, a aquests efectes, es facin constar en el contracte. Les despeses bancàries generades per l’administració d’aquest compte es consideraran a tots els efectes despeses de funcionament del centre.

4.2 Quan la gestió econòmica d’un centre comporti moltes transaccions d’ingrés de petites quantitats (individualitzades per alumnes o famílies), el compte a què fa referència l’apartat anterior podrà, excepcionalment, auxiliar-se d’un segon compte bancari, per facilitar el control d’aquestes transaccions. El compte auxiliar tindrà les mateixes característiques contractuals que el compte del centre esmentat en el punt 4.1 (compte a nom del centre, obert amb el NIF del centre, disposició de fons amb signatura conjunta de dues de les persones que hi constin com a autoritzades, normalment les titulars de la direcció i la secretaria). Les despeses bancàries generades per l’administració del compte auxiliar no podran ser sufragades amb recursos procedents de l’assignació del Departament d’Educació per a despeses de funcionament del centre.

4.3 Abans de l’inici de l’exercici econòmic 2007, tots els centres que tinguin altres comptes bancaris els hauran de suprimir. Si s’escau un traspàs de gestió econòmica per relleu en la direcció del centre a l’acabament del curs 2005-2006, l’adaptació dels comptes bancaris al que preveu aquesta instrucció es farà, preferentment, en ocasió del relleu.

4.4 La instrucció de reducció del nombre de comptes bancaris, en el cas que sigui d’aplicació a un centre, no afecta els comptes que, eventualment, poguessin existir vinculats exclusivament a la gestió econòmica del servei escolar de menjador.

4.5 Els moviments de fons en el(s) compte(s) bancari(s) quedaran degudament anotats en els corresponents llibres de comptes bancaris a què es refereix el punt 11.4 d’aquestes instruccions.


5. Disposició de fons dels comptes bancaris

5.1 D’acord amb el que s’ha indicat en el punt 4 d’aquestes instruccions, la disposició de fons dels comptes bancaris del centre, per qualsevol procediment, requerirà la signatura conjunta de dues persones autoritzades, que seran normalment les titulars de la direcció i de la secretaria del centre. El centre conservarà, en original o fotocòpia segons escaigui, un document acreditatiu de la disposició de fons realitzada (resguard de la transferència, còpia del xec, etc.).

5.2 Les direccions i secretaries dels centres pararan especial atenció al fet que el requeriment de doble signatura s’apliqui tant en les disposicions directes de fons i en els pagaments a proveïdors per xec bancari com en els pagaments i altres disposicions de fons realitzats mitjançant transferència.


6. Ús de caixes de diner en efectiu

6.1 En el supòsit d’utilització de caixes per disposar de diner en efectiu en els centres, la direcció disposarà el que sigui convenient per garantir-ne el control permanent i la correcta incorporació a la comptabilitat de les transaccions que s’hi facin. A aquests efectes:
- Es disposarà del llibre de caixa a què es refereix el punt 11.5 d’aquestes instruccions.
- Es farà, periòdicament, l’arqueig de la caixa.
- El tractament comptable dels pagaments en efectiu s’integrarà en el tractament comptable general del centre.
- Si la caixa s’utilitza també per a cobraments de quantitats en efectiu vinculades a l’activitat del centre es documentarà suficientment tant cada incorporació d’efectiu a la caixa com el seu traspàs, si escau, al compte bancari del centre.

6.2. Els simples traspassos de fons entre el compte corrent del centre i la caixa de diner en efectiu, en qualsevol dels dos sentits, s’anotaran en els corresponents llibres de caixa i de compte bancari (vegeu punt 11 d’aquestes instruccions), però en cap cas no tindran la consideració d’un ingrés o una despesa per al centre, perquè no ho són.


7. Aspectes a tenir en compte en els contractes que tingui subscrits el centre amb empreses proveïdores de serveis

7.1. Són contractes subscrits pel centre i una empresa proveïdora de serveis els pactes de naturalesa mercantil en què l’empresa s’obliga a la prestació d’un determinat servei (per exemple: manteniment de reprografia o d’instal·lacions; dipòsit en el centre d’una fotocopiadora amb dret a l’ús durant un període de temps -fotocopiadora de lloguer-; compte bancari; neteja; menjador, etc.) i el centre s’obliga a un determinat pagament d’acord amb les regles establertes en el mateix pacte. Normalment, els contractes tenen en compte altres drets i obligacions de les dues parts, entre els quals hi sol haver els de rescissió i de pròrroga del pacte inicialment establert.

7.2. La direcció del centre públic coneixerà els termes de les obligacions i drets derivats de cada contracte signat i vetllarà pel compliment de les obligacions que ha adquirit el centre i pel correcte exercici dels drets que li corresponen. En particular, tindrà en compte les obligacions del centre que afecten el pressupost, els pagaments i, més en general, la gestió econòmica.

7.3. Els centres no poden subscriure contractes en què adquireixin obligacions econòmiques més enllà de les partides del pressupost anual que han aprovat i que en cada moment és vigent. Així mateix, la direcció vetllarà perquè el centre no subscrigui nous contractes de lloguer de béns amb compromís de compra futura (contractes de modalitat leasing) que puguin comprometre despesa d’exercicis futurs. S’ha de fer notar que, en canvi, els simples contractes de lloguer de béns amb pacte de renovació automàtica anual si cap de les dues parts no s’hi oposa (contractes de modalitat renting ordinari) són perfectament legítims, dins de les limitacions establertes en la Llei de contractes de les administracions públiques, perquè només comprometen despesa de l’any actual, que té el pressupost aprovat.

7.4. Els centres demanaran als Serveis Territorials (secretaries, seccions de centres, etc.) l’assessorament que els calgui per tal que els contractes que, si escau, la direcció del centre subscrigui, s’adiguin, en procediment i contingut, a les previsions de la Llei de contractacions de les administracions públiques.


8. Gestió econòmica del centre associada a la prestació, per part del centre, del servei d’adquisició o subministrament de material escolar per a l’alumnat.

8.1. D’acord amb l’article 2.b) de la Llei 4/1988, són objecte de la gestió econòmica dels centres docents, entre altres, “les quantitats derivades de la prestació de serveis diferents dels gravats per la legislació vigent en cada moment (…)”. D’acord amb l’article 2 del Decret 235/1989, “seran objecte de la gestió econòmica del centre (…) els ingressos obtinguts com a resultat de la mateixa gestió”.

8.2. En el supòsit que determinats objectes de material escolar de caràcter individual (que l’alumnat podria, alternativament, portar de casa) siguin directament adquirits pel centre, perquè així ho acordi el consell escolar, i posats a disposició de les aules d’acord amb criteris educatius, les famílies podran optar voluntàriament per pagar el seu cost al centre o aportar el material, en el moment oportú, d’acord amb les relacions que els facilitarà el centre. En cas que facin voluntàriament ús de la primera possibilitat, tant les aportacions individuals de les famílies com la despesa associada a la compra del material formaran part de la gestió econòmica del centre, es tindran en compte en el pressupost del centre i seran objecte de les anotacions i els tractaments comptables pertinents.

8.3. Les decisions sobre l’import de les aportacions voluntàries a què fa referència el punt 8.2 d’aquestes instruccions s’integraran en les decisions d’aprovació del pressupost anual o, si escau, de les modificacions que s’hi hagin de fer per adaptar la periodificació del curs acadèmic (setembre-agost) a la periodificació preceptiva de l’exercici econòmic (gener-desembre).
.
8.4. En el centre hi haurà de quedar constància documental de cada aportació individual o familiar, amb indicació del seu import i de la raó que la justifica.

8.5. Així mateix, en el centre hi haurà d’haver constància documental del caràcter voluntari amb què la família (o l’alumne/a) s’acull a l’opció que el centre li ofereix, i de l’alternativa (llista de material a aportar per l’alumne) que es facilita a les famílies (alumnes) que no s’hi vulguin acollir.

8.6. D’acord amb l’article 3.2.1 del Decret 235/1989, de 12 de setembre, els possibles dèficits generats per la gestió econòmica a què es refereix aquest punt de les instruccions mai no podran ser sufragats a càrrec de l’assignació del Departament d’Educació per a despeses de funcionament del centre.


9. Gestió econòmica associada a les excursions, sortides, colònies i activitats assimilades que tinguin la consideració d’activitats del centre, i aquest no les consideri, a efectes econòmics, incloses en el caràcter gratuït de l’activitat reglada

9.1. El cost que han de sufragar les famílies per la participació en colònies, sortides, excursions i visites (transport, entrades, estades, altres despeses) organitzades pel centre forma part de la gestió econòmica del centre.

9.2. En la gestió econòmica d’aquestes quantitats s’observaran les cauteles següents:
- Els preus a pagar per les famílies seran coneguts pel consell escolar del centre i s’adaptaran als criteris que aquest hagi pogut establir.
- Les transaccions econòmiques vinculades a aquestes quantitats (cobraments i pagaments) s’incorporaran, com es fa amb qualsevol altra transacció, a la comptabilitat del centre. Els pagaments es faran habitualment mitjançant el compte bancari del centre. Els cobraments es duran a terme mitjançant el compte bancari, o el compte bancari auxiliar si escau, o bé, excepcionalment, utilitzant la caixa de diner en efectiu.
- Normalment, el pressupost del centre preveurà les partides corresponents a aquestes activitats. No obstant això, quan per alguna raó el centre opti per no incloure-les-hi, la direcció aprovarà “pressupostos específics” per a sortides, colònies i activitats assimilades (d’una en una o agrupades convenientment, a criteri de la direcció del centre), la liquidació final de cadascun dels quals serà sotmesa a aprovació del consell escolar en el moment adient i, en tot cas, abans d’aprovar la liquidació del pressupost del centre de l’any en què s’hagi inclòs l’activitat o grup d’activitats de referència.
- Els pagaments a proveïdors de serveis en ocasió de colònies, sortides, excursions, visites, etc., que es facin globalment des del centre (factura i rebut emesos a nom i NIF del centre, etc.) es tindran en compte, com qualsevol altre pagament a proveïdors efectuat pel centre, als efectes de les obligacions fiscals de la declaració anual (“model 347”) d’operacions amb tercers.

9.3. D’acord amb l’article 3.2.1 del Decret 235/1989, els 12 de setembre, els possibles dèficits generats per la gestió econòmica de les activitats a què es refereix aquest punt de les instruccions mai no podran ser sufragats a càrrec de l’assignació del Departament d’Educació per a despeses de funcionament del centre.


10. Servei escolar de menjador. Gestió econòmica per part del centre

10.1. Servei de menjador íntegrament gestionat pel centre. Sens perjudici d’aplicar la normativa especifica que en cada moment estigui vigent, aquells centres que tenen la gestió econòmica del menjador directament al seu càrrec la mantindran separada de la resta de la gestió econòmica del centre. Tanmateix, la gestió econòmica del menjador s’ajustarà als mateixos patrons (existència d’un pressupost, cobrament de quotes, sistema de comptabilitat i d’arxiu de documentació comptable, autorització de despeses, pagaments a proveïdors, compte bancari, etc.) que la normativa vigent preveu per a la gestió econòmica del centre en allò que no estigui específicament establert de manera diferent.

10.2. Altres situacions de gestió del servei escolar de menjador. En qualsevol altra situació diferent de l’esmentada en el punt 10.1. d’aquestes instruccions, en el supòsit que el centre intervingui en cobraments o pagaments relacionats amb el servei de menjador, la direcció haurà de garantir que se’n porta la pertinent comptabilitat, separada de la comptabilitat general del centre.

10.3. En qualsevol cas, les factures emeses a nom del centre que eventualment aquest hagi de pagar per la prestació del servei escolar de menjador es tindran en compte, com qualsevol altre pagament a proveïdors efectuat pel centre, als efectes del compliment de les obligacions fiscals de la declaració anual d’operacions amb tercers.

11. Comptabilitat del centre

11.1. Les direccions dels centres vetllaran perquè de la comptabilitat de la seva gestió econòmica no en quedi exclosa cap operació amb contingut econòmic, estigui inclosa o no dins del pressupost.

11.2 En la comptabilitat del centre s’observaran especialment els principis següents:
a) Principi de meritació. S’entén per “meritar” l’acte d’establir el dret o l’obligació econòmica de què es tracti, sigui un compromís de pagament o de cobrament. Les anotacions en els llibres o registres comptables es faran referides a la data en què es merita el fet corresponent, amb independència de quin sigui el dia en què es produeixi la transacció monetària que se’n derivi. Així, les obligacions de despesa s’anoten segons la data de la factura (data en què es considera adquirida l’obligació de la despesa), i els drets a gaudir d’un ingrés s’anoten segons la data del document que acredita aquest dret (data en què es considera adquirit el dret a tenir l’ingrés). Els pagaments que s’efectuen s’anoten segons la data del dia que s’efectuen (la data de la transferència o la data del xec), i els cobraments efectius s’anoten de la mateixa manera. D’acord amb el principi de meritació així aplicat, a final d’any (final de l’exercici) quedarà palès si hi ha factures pendents de pagament (obligacions de pagament pendents de ser liquidades) i drets (a ingressar fons) encara no materialitzats.
b) Principi de no compensació. Les anotacions comptables es faran per a cadascun dels fets econòmics. Mai no s’anotarà directament una compensació d’ingressos i despeses, sinó que s’anotarà individualitzadament cada ingrés i cada despesa.
c) Principi de conciliació bancària. En qualsevol moment el centre ha de poder determinar o justificar les eventuals diferències entre els saldos bancaris i el resultat de les anotacions comptables que resultin del diferent moment de comptabilització, en el centre i en l’entitat bancària, de les operacions efectuades.
d) Principi de documentació. A banda de la seva anotació comptable, qualsevol fet que genera obligacions (despeses) o drets (ingressos) econòmics ha de disposar del document o documents justificatius, arxivats de manera adient per ser localitzats directament amb la informació que hi ha en els registres comptables del centre.

11.3. Suport informàtic i sistemes d’anotació comptable. La utilització, a partir del moment que escaigui segons cada tipus de centre, del mòdul de gestió econòmica de SAGA permet als centres disposar d’un sistema adaptat als requeriments propis de la comptabilitat pública que són d’aplicació als centres educatius. En tot cas, amb independència de quin sigui el suport informàtic de què disposi el centre abans de la implementació del mòdul de gestió econòmica de SAGA i de quins siguin els llibres o sistemes d’anotació comptable que estigui utilitzant, s’haurà de tenir en compte el que s’indica a continuació respecte dels llibres o sistemes d’anotació comptables que en cada cas s’esmenten.

11.4. Llibre de compte bancari. En aquest llibre s’hi anotaran, un a un, tots els moviments d’ingressos i de disposició de fons que es realitzin en el corresponent compte bancari del centre.

11.5. Llibre de caixa. En aquest llibre s’hi anotaran, un a un, tots els moviments d’ingressos i de disposició de fons que es realitzin en la caixa de diner en efectiu del centre.

11.6. Llibre diari d’operacions. En aquest llibre s’hi anotaran, una a una, les operacions següents, d’acord amb els criteris que en cada cas s’indiquen:
- cada despesa compromesa, d’acord amb la factura corresponent
- cada ingrés al centre que ja estigui compromès, d’acord amb la comunicació o document acreditatiu corresponent
- cada pagament efectuat, d’acord amb la factura de despesa compromesa en el seu cas i, sempre, d’acord amb el rebut o tiquet corresponent o, si no n’hi ha, segons la certificació emesa per la direcció del centre
- cada ingrés materialitzat, d’acord amb la documentació que ho acredita
Les anotacions en el llibre diari d’operacions indicaran, si escau, la partida pressupostària de despeses o d’ingressos amb què estiguin relacionades.

11.7. Anotacions en el llibre diari que requereixen anotació simultània en el llibre de compte bancari o en el llibre de caixa. Quan una anotació en el llibre diari d’operacions consisteixi en la realització d’un pagament o d’un cobrament, comportarà també la corresponent anotació en el llibre de compte bancari o en el llibre de caixa, segons que el pagament o cobrament s’hagi fet en relació amb el compte corrent o bé amb diner en efectiu.

11.8. Arxiu de factures. L’arxiu de factures, amb el seu rebut i informació sobre com han estat pagades, i l’arxiu d’altres documents equivalents, es farà de tal manera que sigui immediata la seva localització a partir del llibre diari d’operacions i recíprocament.

11.9. Traspàs de fons entre el compte bancari i la caixa de diner en efectiu. Els simples traspassos de diners entre el compte bancari i la caixa quedaran reflectits simultàniament en el llibre de comptes bancaris i en el llibre de caixa, tal com s’ha indicat en el punt 6.2 d’aquestes instruccions, sense requerir necessàriament anotació en el llibre diari.


12. Traspàs de la gestió econòmica en ocasió d’un relleu en la direcció del centre

12.1. En ocasió del relleu en la direcció del centre, les direccions sortint i entrant s’atindran a allò que estableixi en cada moment la normativa vigent (actualment, l’article 8 de l’Ordre de 16 de gener de 1990 de desplegament del Decret 235/1989, de 12 de setembre) quant a les actuacions a fer en el traspàs de la gestió econòmica del centre i a la constància documental que n’ha de quedar.

12.2. El traspàs de la gestió econòmica a què es refereix el punt anterior es formalitzarà sempre que hi hagi canvi en la persona titular de la direcció del centre, amb independència que continuï o no en el seu càrrec la persona titular de la secretaria del centre.


Barcelona, 19 d’abril de 2006

Ramon Martínez Deu
Secretari general